En el cor de la Comunitat Valenciana, una tradició arrelada en la cultura local desperta els sentits i captiva a multituds: la mascletá.
Es tracta d’una exhibició tradicional en la qual el mestre pirotècnic empra diversos tipus i quantitats d’artificis pirotècnics per a crear una composició melòdica i visual en la qual s’entrellacen efectes sonors i visuals. L’objectiu últim és construir una obra estructurada en parts definides que, en el seu conjunt, donen forma a un espectacle amb un inici, un cos central, desenllaços i un final clar i contundent, almenys en teoria.
En contrast amb altres espectacles pirotècnics, la mascletá se centra principalment en el sonor, mentres que els castells de focs artificials, també coneguts com a col·leccions, són esdeveniments molt més visuals, encara que també requerixen d’una base rítmica proporcionada pels efectes sonors.
Els Components Essencials d’una Mascletá
En crear una mascletá, el mestre pirotècnic compta amb una àmplia gamma d’artificis pirotècnics, cadascun dels quals produïx un efecte específic generat per l’activació de les composicions pirotècniques que contenen o que els conformen. En una analogia amb altres formes d’art, podríem dir que els artificis pirotècnics són per al mestre pirotècnic el que els instruments de música per al músic o els pinzells per al pintor. És el mestre pirotècnic qui ha de decidir quan, com i en quina quantitat utilitzar-los per a crear una obra artística única i efímera.
Les composicions pirotècniques, que tècnicament consistixen en una mescla de productes químics (oxidants/comburents, reductors/combustibles i additius) que, en iniciar-se, generen una reacció exotèrmica i autosostinguda que produïx un efecte pirotècnic (emissió de llum, espurnes, color, fum, so, etc.), serien, des del punt de vista artístic, les mans del músic disposades per a emetre una nota musical o el color preparat en la paleta del pintor. Són l’essència de l’efecte, quasi màgic, la finalitat del qual és sorprendre i emocionar a l’audiència amb la seua fugaç aparició en escena.
Així, quan el mestre pirotècnic compon la seua obra i escriu la seua partitura per a una mascletá, pensa en els sons i efectes visuals dels quals disposa per a crear la cadència, el ritme, el crescendo i allò que vol plasmar en el cel. Una vegada disposats i connectats tots els elements en el lloc de la representació, produïxen, en activar-se, eixa seqüència sonora i visual perfectament estudiada.
L’entramat de connexions i ordes de tret concebut pel pirotècnic és la partitura que indica quan el músic ha de bufar l’instrument de vent o colpejar el de percussió en el moment adequat, o quan el pintor ha de realitzar una pinzellada perfecta en un cel convertit en llenç. L’ànima de totes estes execucions sonores i moviments de pinzell és la màgia de la química i les seues diferents reaccions.
En el cas específic de la mascletá, alguns dels components pirotècnics empleats, així com els productes químics utilitzats, els seus efectes i els artificis o components en els quals s’empren, inclouen:
- Pólvora Negra: La pólvora negra continua sent una de les composicions fonamentals en la pirotècnia, i és omnipresent en la mascletá. Esta mescla física de nitrat potàssic, carbó vegetal i sofre té una combustió controlada que genera una flama ataronjada i una gran quantitat de gasos i incandescències, fonamentals per a la comunicació del foc i la producció d’efectes visuals i sonors. La seua versatilitat permet el seu ús en metxes d’encesa, comunicació, càrregues d’elevació, encebament i transmissió de foc, entre altres.
- Composició de Tro o Detonant: Esta mescla, a base de perclorat potàssic i alumini, és essencial per als baluerns característics de la mascletá. Les seues reaccions més energètiques generen explosions potents que afigen intensitat i emoció a l’espectacle. Serpentines i remolins amb tro i trons aeris i terrestres de diferent calibre i potència marquen el ritme i la cadència de l’esdeveniment.
- Composició de Xiulet: La composició de xiulet, formada per perclorat potàssic i un compost orgànic aromàtic, com el benzoat potàssic, produïx un efecte sonor intermitent d’alta freqüència. La seua combustió en tubs compactats genera un so distintiu que afig una dimensió auditiva a la mascletá, complementant els trons i les llums amb la seua característica xiulada.
- Composició de Cracker (Efecte Crepitant): Els crackers són composicions tipus tèrmit que, mitjançant una mescla d’òxids metàl·lics i combustibles, generen xicotets esclats que simulen un efecte crepitant. Estes estreles compactades s’utilitzen per a crear efectes sonors i visuals aeris, com a volcans, de múltiples estreles o els cometes, que deixen un deixant crepitant en el seu pas pel cel, agregant textura i dinamisme a l’espectacle.
- Composicions de Fum de Color: Estes composicions es basen en un efecte de sublimació-condensació de colorants, generant columnes de fums de diferents colors que afigen un component visual únic a la mascletá. Basades en una combinació oxidant-reductora, estes mescles inclouen clorat potàssic i un combustible orgànic la reacció del qual sublima el colorant, creant fums de colors intensos que s’utilitzen per a recrear banderes o simplement per a adornar el cel amb tonalitats vibrants.
- Composicions de Color: Les flames o estreles de color s’obtenen mitjançant la mescla de productes químics que generen molècules en estat d’excitació, emetent fotons de longitud d’ona en el rang de l’espectre visible. Amb oxidants com el perclorat de potassi i espècies colorants com els monocloruros d’estronci, bari o coure, generats a partir de sals d’estos metalls, es produïxen efectes visuals impactants que complementen l’explosió de sons i llums en la mascletá.
La meticulosa selecció i combinació d’estos compostos i productes pirotècnics no sols definixen l’estètica i el caràcter de la mascletá, sinó que també garantixen la seguretat i l’èxit d’este espectacle que captiva a audiències de totes les edats. La màgia de la mascletá radica en l’equilibri entre la creativitat artística i el coneixement científic, on cada detonació i cada centelleig són el resultat d’una acurada planificació i execució per part dels mestres pirotècnics.
Els Luthiers de la Pirotècnia: Entre la Tradició i els Desafiaments de la Química
Dins del fascinant món de la pirotècnia, existix un grup de persones que podrien ser considerades els “luthiers” d’esta disciplina. Estos experts, coneguts com a coloristes, són els “faedors de la màgia”, són responsables de la formulació i elaboració de les composicions pirotècniques que enlluernen al món amb els seus efectes espectaculars.
Contrari al que es podria pensar, la majoria d’estos professionals no compten amb una formació formal en química pirotècnica. En el seu lloc, molts provenen de petites empreses familiars, on han adquirit els seus coneixements de manera autodidacta, a través de la transmissió d’habilitats de generació en generació, de la mà de mestres i a través d’una exhaustiva experimentació i assage-error.
Estos “luthiers de la pirotècnia” són verdaders artesans, dotats d’un “olfacte professional” que els permet ajustar les composicions amb intuïció i coneixement acumulat al llarg dels anys. No obstant això, la seua labor no està exempta de desafiaments, especialment quan s’enfronten a l’escassetat o variació de productes químics en el mercat, la qual cosa pot dificultar el desenvolupament o millora de les composicions.
A més, la naturalesa mateixa de la pirotècnia comporta riscos inherents. Les composicions, que involucren la mescla d’oxidants i reductors, poden ser inestables o sensibles a estímuls mecànics, la qual cosa augmenta el perill en la seua manipulació.
En este context, la presència de químics en el sector de la pirotècnia és escassa. Encara que la base de la màgia pirotècnica residix en la química, les empreses del sector són més aviat artesanals i requerixen suport tècnic per a enfrontar els desafiaments reguladors i burocràtics.
Malgrat estes dificultats, alguns químics s’aventuren en el món de la pirotècnia, conscients que, encara que la indústria estiga lligada a la química, la seua naturalesa artesanal demanda habilitats polivalents més enllà dels coneixements químics. En este context, la falta d’oferta formativa específica en química pirotècnica limita l’accés a coneixements especialitzats, la qual cosa suposa un repte addicional per a aquells que desitgen incursionar en este apassionant camp, si bé, des de l’associació sectorial ja s’està treballant per a posar en marxa la Qualificació Professional en Pirotècnia, creada per iniciativa sectorial.
L’Experiència Sensorial d’una Mascletá
La pirotècnia contemporània s’enfronta, igual que altres sectors, a desafiaments significatius, especialment pel que fa a la seua sostenibilitat i la necessitat de reduir el seu impacte ambiental. És en este context on la contribució del químic cobra rellevància, ja que l’avanç en este camp requerirà explorar terrenys desconeguts que encara manquen d’un sòlid suport empíric. Es necessiten coneixements teòrics sobre els materials potencials que permeten anticipar el comportament i la idoneïtat de futures composicions, sense descurar les avaluacions del seu acompliment i la seguretat en situacions pirotècniques reals.
No obstant això, este camí està destinat al fracàs si el químic intenta recórrer-lo en solitari. És fonamental col·laborar estretament amb els experimentats professionals del sector, ja que no n’hi ha prou amb formular una composició pirotècnica que produïsca la màgia d’un color, un so o un efecte visual; és igualment crucial assegurar-se que esta composició puga ser utilitzada en els dispositius pirotècnics. Després de tot, estos dispositius són els instruments musicals i pinzells indispensables que l’artista pirotècnic necessita per a donar vida a la seua obra.
Article escrit per Nicolás Magán Oliva. Col·legiat 2671-V de Colegio Oficial de Químicos de la Comunidad Valenciana